SORTIDA AL CAMP D'APRENENTATGE DE SON FERRIOL

Dimecres passat, ahir, vam anar a veure moooolts d'animalets. A alguns de nosaltres no ens van agradar massa els animals de plomes, i els porcs, però després de veure que no passava res i que no picaven ni ens encalçaven vam gaudir de la visita.

Aquí teniu una petita mostra de tot el que vam fer i vam veure!

EL COS I EL PAPERÍ!

A finals del primer trimestre ja vam tenir una experiència semblant, amb les fulles seques de la tardor.

Ara ens toca fer-ho amb el paperí del carnaval!

Les imatges parlen per sí soles, en aquests moments les paraules sobren.

Les sensacions i el gaudi pel moviment és en moltes ocasions un plaer inexplicable.

I pensam que cal fer menció i donar les gràcies a na Bel (la bidell) i a na Francisca (la netejadora) per la gran implicació en aquesta activitat.

LA JAIA ENS TORNA A MANAR FEINES!!!

Les xocolatines foren boníssimes, i tots els infants resolerem el repte.

Aquesta tercera setmana la Jaia ens ha duit molts d'imants per a les construccions i fulls i sobres preciosos per a escriure cartes a la mediateca.

El que ens ha proposat per a la setmana que ve és que li hem de dir quants de nins han vengut a classe cada dia, i quants n'han faltat. 

Aquesta vegada la feineta és senzilla, eh!

JA TENIM EL REPTE RESOLT!

REPTE 2: QUANTS DE PAQUETS DE XOCOLATINES HEM DE MENESTER PER A QUÈ CADA UN TENGUI UNA XOCOLATINA?

Dimecres vam tornar a llevar una cama a la Jaia, ara només en queden 5.

Li vam contar com havíem solucionat el repte anterior, i ens va dir que molt bé! Aquesta vegada ens va dur una senalla amb paquets de xocolatines, i a cada paquet hi ha 11 xocolatines, però cada classe només pot tenir un paquet fins que no hagi endevinat quants de paquets i xocolatines necessita per a què cada infant en tengui una.

Margalida: com ho podem fer perquè tots tenguem una xocolatina?

Àngela: ho hem de xapar!!!

Margalida: què és el que he de xapar?

Àngela: això que tens amb les mans

Margalida: així (faig intenció de xapar el paquet per la meitat)

Àngela: nooo!!, cada xocolatina

Margalida: però si la xepam en tendreu una cada un?

Alguns: no

Margalida: no, n’heu de tenir una de sencera. La Jaia ha dit que no les podem xapar. Com ho puc saber quantes n’hem de menester perquè cada un en tengueu una?

Sergi: 7

Margalida: en Sergi diu 7. Jo en donaré 7

Repartesc 7 xocolatines a 7 infants, i tots comptam

Margalida: tots teniu xocolatina?

Chafik: a mi no!!!

Margalida: idò com ho hem de fer?

Marina: has de donar una xocolatina a cada nin!

Margalida: en don una per a cada nin?

Tots: síííí!

Acab de repartir les xocolatines que queden dins el paquet.

Margalida: oh, oh!! S’han acabat, i ara que fem?

Chafik: otro

Algú: un altre

Margalida: un altre què?

Sergi: dues!

Margalida: dues què?

Sergi: dues xocolatines

Margalida: les xocolatines és el que...

Sergi: dues capses!

Margalida: les xocolatines és això que teniu, quantes capses hem de menester per a què tots tengueu una xocolatina?

Sergi, Eva: dues!

Margalida: i perquè dues?

Sergi: perquè tots aquests nins no en tenen (assenyalant els que s’han quedat sense)

M. Victòria: jo tampoc!

Margalida: però quantes n’hem de menester perquè tots els nins en tenguin?

Eva: n’has d’anar a cercar un altre!

Margalida: només un altre capsa?

Andreu: has de “cortar”!

Margalida: no, no podem xapar res! No podem tallar res, hem de saber quantes capses hem de menester. (…) Quantes xocolatines hi ha dins cada capsa?

Tots comptam les que ja hem repartit

1, 2 ,3 ,4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

Margalida: només n’hi ha 11 dins cada capsa, quantes n’hem de menester nosaltres?

Alguns compten, però no arriben a cap conclusió

Margalida: quants de nins hi ha que no en tenen?

Joan Miquel: nosaltres!!!

Margalida: idò Joan M. compta quants de nins no en teniu.

Tots: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

Margalida: i en Lluc Munar que no ha vingut?

Tots: 12

Margalida: i na Gabriela?

Tots: 13

Margalida: i en Carles?

Tots: 14

Margalida: i en Juan Francisco?

Tots: 15

Margalida: idò quantes xocolatines falten?

Ells: 15

Margalida: i quantes xocolatines hi havia dins cada paquet?

Àngela: 11

Margalida: i a nosaltres ens en falten 15, ens basten?

Alguns: no

Margalida: idò quants de paquets hem de menester?

Chafik: no tienen

Algú: dos

Margalida: dos paquets només?

Marina: no, onze

Margalida: dins un paquet quantes n’hi ha? Ho farem amb retoladors.

Recordam quantes xocolatines hi ha dins un paquet i fem un munt d’11 retoladors

Sergi (mestre): qui és que té el número 11?

Ells: en Toni!

Margalida: ara ja tenim un paquet amb 11 xocolatines, vos heu d’imaginar que els retoladors són les xocolatines. Ens bastava un paquet?

Alguns: nooo!

Margalida: tornam a comptar 11 i farem el segon paquet de xocolatines?

Tots: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

Margalida: Ja tenim 2 paquets de xocolatines, ens bastaran així perquè n’hi hagi una per a cada un?

Ells: sí!

Margalida: Sergi reparteix un retolador per a cada nin. Comptam?

En Sergi va repartint els 11 retoladors

Margalida: basta un paquet?

Tots: no

Margalida: idò agafa els altres retoladors, i comptam

En Sergi torna a repartir els altres 11 retoladors

Margalida: ens han bastat els dos paquets?

Tots: sííí!

Margalida: sí, ens han bastat, però què passa amb en Lluc Munar, na Gabriela, en Carles i en Juan Francisco? No han de tenir xocolatina?

Alguns: sí

Ian: no

Margalida: perquè no?

Ian: perquè no han vengut!

Margalida: però i si demà venen?

Sergi: un altre

Marina: tres

Margalida: tres què?

Marina: xocolatines!

Sergi: dues

Margalida: dues què?

Sergi: dues xocolatines

Margalida: les xocolatines és el que teniu vosaltres (que ara és un retolador). Ara quants de paquets hem empleat?

Alguns: dues

Margalida: i ens basten?

Alguns: nooo!

Margalida: quantes xocolatines ens falten perquè en Lluc Munar, na Gabriela, en Carles i en Juan Francisco en tenguin?

Andreu: 7

Margalida: comptau!

M. Victòria: (compta en el plafó de la panxa de la granota) Quatre, perquè falten 4 nins!

Margalida: molt bé, M. Victòria! Falten 4 nins i per això ens falten 4 xocolatines. Idò, quantes capses hem de demanar a na Sílvia?

Alguns: 4

Margalida: com que 4, quatre capses?

Marina: 5

Andreu: 2

Margalida: molt bé Andreu! Dues capses, i quantes xocolatines totes soles?

Sergi: 2

Margalida: quants de nins falten que no tenen xocolatina?

M. Victòria: 4

Margalida: i què li hem de demanar a na Sílvia?

Xesca: ens dones xocolatines?

Margalida: i quantes n’hi hem de demanar?

Sergi: 4

Margalida: i quantes capses?

Àngela i Sergi: 2

Margalida: 2 capses i 4 xocolatines, això és el que li hem de demanar a na Sílvia. Perquè dins cada capsa n’hi ha 11, i si comptam les dues capses juntes quantes són?

Comptam tots els retoladors que tenim amb les mans: 1, 2, 3, …, 22 i els que no han vengut? 23, 24, 25, 26

Margalida: quantes xocolatines hem de menester?

Eva: 26

Margalida: perquè n’hem de menester 26? Quants de nins som a la classe si venim tots a l’escola?

Joan Miquel: 26, de n’Hugo

Margalida: molt bé, per això en necessitam 26 de xocolatines, si els dos paquets són 22 n’hem de demanar 4 sense paquet. Ho escrivim a la pissarra?

Entre tots escrivim:

26 xocolatines

2 paquets

4 xocolatines

SEGONA SETMANA DE QUARESMA

Una feinada ens ha duit aquesta Jaia!

Avui hem anat a veure la Jaia una altra vegada, i li hem contat com ho hem fet per saber QUANTES SETMANES I QUANTS DE DIES DURA LA QUARESMA.

Cada aula li ha contat com ho ha fet i sabem cert i segur que la QUARESMA DURA 7 SETMANES, però no tenim tan clar quants de dies dura. Hi ha hagut respostes tan diverses com:

• Cada setmana té 7 dies, per tant hem de comptar 7  (setmanes) vegades 7 (dies), el resultat són 49 DIES
• Si comptam els dies al calendari, des que va venir la Jaia al dia que se n'anirà són 43 DIES
• Si comptam els dies al calendari des de dia 9 fins al diumenge de Pasqua, però li llevam els diumenges perquè abans no es feia penitència els diumenges, surten 40 DIES
• La resposta correcta que ens ha dit la Jaia és que es compta des del dimecres de cendra (o sigui el dia que va venir la Jaia) fins al dia de lluna plena abans de Pasqua.

Ha estat una resposta una mica difícil, que ni les mestres sabien, però ens ha servit per a pensar i fer matemàtiques. Ja que encara que no vos ho cregueu HEM MULTIPLICAT!!!

Bé, després de tot això hem cantat la cançó a la Jaia i li hem llevat una altra cama.

I ella ens ha proposat un altre repte per a la setmana que ve.
QUANTS DE PAQUETS DE XOCOLATA HEM DE MENESTER PER A QUÈ CADA NIN DE L'AULA TENGUI UNA XOCOLATINA?

JAIA QUARESMA!!!

Les fresses s'acaben,

la Jaia ja vé

i cada setmana

un repte tendrem!!!

1. La Jaia Quaresma va venir a l'escola i ens va fer una pregunta que li hem de respondre el proper dimecres:

• Quantes setmanes i quants de dies ha d'estar amb nosaltres la Jaia? 

 

RUETA!

Dia 8 de març les escoles i escoletes del poble van decidir fer un passa-carrers per festejar els darrers díes de carnaval. La temàtica comuna era el circ, mirau quines disfresses més xules!!!

CARNESTOLTES

AQUESTA SETMANA HA VENGUT EL REI CARNESTOLTES I CADA DIA ENS HA DIT QUÈ HAVÍEM DE DUR.

A LA NOSTRA CLASSE NO ENS HA CASTIGAT, PERÒ A EN GASPAR SÍÍÍÍÍ!!!

ESCULTURA

SESSIÓ FILOSOFIA

Quan arribam, el matí, a l’aula, damunt l’estora, trobam una cosa tapada amb una tela groga devora la senalla d’en Finland.

Margalida: què vos pareix que deu ser això? És un quadre com els altres dies?

Sergi: és un fogueró

Margalida: i perquè te sembla que és un fogueró

Sergi: perquè és molt gros

Andreu: té una punta

Eva: és un pal

M. Victòria: té forma de triangle

Ian: pareix foc

Xesca: pareix un volcà

Margalida: i sabeu que és un volcà?

Àngela: sí, que té foc

Margalida: una muntanya d’aquestes que li surt foc.

Ian: jo he dit un fogueró que fa foc.

Margalida: però això vos pareix que és foc de veres?

Tots: nooo!!

Margalida: cridam en Finland?

En Finland surt de la senalla i ens diu que ho hem de destapar perquè ho vegem bé, i puguem jugar a pensar. En Finland diu que aquesta vegada demanarà a tots d’un en un a veure que els sembla.

Ho tocam i fa renou.

Sergi: és de vidre

Margalida: si cau es deu espatllar?

Alguns: sí

Chafik: “caballo”

Margalida: no és vidre però també s’escarda. Ho destapam.

Margalida: Ian que te sembla que és això?

Ian: té forats per mirar

Margalida: i a qui veus?

Ian: a na Susana

Margalida: Nerea que te sembla que és això?

Nerea: un fogueró

Margalida: i a tu Gabriela, que te sembla que és això?

Gabriela: un fogueró

Margalida: Àngela, que te sembla que és això?

Àngela: una copa

Margalida: podem beure amb aquesta copa?

Àngela: sí

Margalida: on li podem posar l’aigua?

Àngela: aquí baix

Margalida: però s’aguantarà l’aigua o caurà?

Ian: sí, aquí baix però cau

Margalida: idò, n’Àngela troba que té forma de copa. Xesca, i tu?

Xesca: me pareix un volcà

Margalida: i per on deu treure el foc?

Xesca: per la punta (assenyala)

Margalida: per aquesta punta tan alta?

Na Xesca assenteix amb el cap

Margalida: i a tu Eva?

Eva: una retxa

Margalida: i que fa aquesta retxa

Eva: puja i baixa, puja i baixa

Margalida: Carles, tu que trobes?

Carles: una forca

Margalida: i quantes puntes té aquesta forca?

Xesca: hi ha un nas

Margalida: Omar, que te sembla que és això?

Omar: …

Margalida: i a tu M. Victòria?

M. Victòria: mmm… una estàtua

Margalida: i quina forma té aquesta estàtua

M. Victòria: no ho sé

Margalida: Andreu, i tu, que te sembla que és això?

Andreu: un lleó

Margalida: i quantes cames té aquest lleó?

Andreu: una

Margalida: només s’aguanta amb una cama, aquest lleó! Hugo, tu que trobes?

Hugo: dues mans (i fa una postura)

Margalida: Juan F. que te sembla que és això?

Juan Francisco: camió

Margalida: i a tu Lluc, que te sembla que és això?

Lluc Munar: un tractor

Margalida: i té rodes

Lluc Munar: una, dues i tres

Margalida: té tres rodes? On?

Lluc les assenyala

Margalida: i són rodones? Quina forma tenen?

Lluc Munar: triangle

Margalida: i les rodes si tenen forma de triangle roden?

Sergi: no

Lluc Munar: sí, no camina perquè no té rodes rodones.

Margalida: Susana, que te sembla que és això?

Susana: …

Margalida: i a tu Sergi?

Sergi: té dos tobogans, un a dalt i un a baix

Margalida: i a tu Joan M. que te sembla que és això?

Joan Miquel: una copa

Margalida: també te sembla, com n’Àngela, que té forma de copa? On li posarieu l’aigua?

… podem beure amb aquesta copa, o només és per decorar?

Alguns: per decorar

Margalida: Marouane, que te sembla que és això?

Marouane: aigua

Margalida: per on hi ha l’aigua?

Marouane assenyala.

Margalida: i tu Chafik, què trobes que és això?

Chafik: un cavall

Margalida: i on és el cap

Chafik ho assenyala

Margalida: i tu Samira?

Samira: en Mickye Mouse

Margalida: Manu, que te sembla que és això?

Manu: un ós

Margalida: on té el cap?

Manu: aquí dalt

Margalida: quantes cames té?

Manu: una

Margalida: i tu, Lluc?

Lluc Moll: té dues cames

Margalida: on són?

En Lluc Moll les assenyala

Margalida: Amal, que te sembla que és això?

Amal: una forma

Margalida: Susana, ja ho has pensat? Que trobes que és això?

Susana: …

Margalida: Pau, i tu?

Pau: pareix una moneia

Margalida: ara ja vos ho ha demanat a tots en Finland, ara podeu anar aixecant la mà quan vulgueu dir qualque cosa.

Lluc Munar: una estrangera

Margalida: i com és que te pareix que és una estrangera

Lluc Munar: perquè miram allà.

Margalida: però és aquí, que te pareix que és?

Lluc Munar: una grangera

Margalida: i perquè te pareix que és una grangera i no un granger?

Lluc Munar: perquè hi ha animals

Sergi: pareix una aranya

Margalida:  i quantes cames té aquesta aranya?

Sergi: una, i se tira pel tobogan

Eva: és una “pasadora”

Margalida: i què és una “pasadora”

Eva: una hamaca

Samira: un cavall

Lluc Munar: pareix una hamaca d’anar a la platja.

M. Victòria: un llum

Margalida: com si fos una làmpara

Pau: pareix una moneia

Andreu: una “mariposa”

Margalida: una papallona, i on li veus les ales?

Andreu ho assenyala

Margalida: i si me pos així? (faig la forma de l’escultura)

Àngela: un peu a dalt

M. Victòria: una estàtua

Margalida: i de què vos sembla que és aquesta estàtua, d’un animal, d’una casa…? (…) M’heu mirat a jo?

Àngela: tu estaves amb el peu així (alça un peu)

Margalida: idò que vos sembla que és?

Sergi: una nina que també fa el que tu has fet.

M. Victòria: una dona

Margalida: i com està aquesta dona?

Eva: a una cadira

Margalida: molt bé, pot ser que s’assegui a una cadira

Samira: una aranya

Lluc Munar: una dona que està a la platja

Margalida: perquè te pareix que està a la platja i no està a ca seva?

Lluc Munar: perquè això (assenyala a baix) és aigua.

Andreu: està així (es posa de peu coix).

Margalida: on deu tenir les cames?

N’Andreu s’aixeca i assenyala el que sembla una cama.

Margalida: i l’altra cama, on la té?

Andreu assenyala on sembla que seria l’altra cama.

Pau: té una cama

Margalida: quantes cames té, una o dues?

Pau: una

Margalida: i això que és?

Alguns: es cap

Margalida: i això?

M. Victòria: sa mà

Margalida: sa mà?

Àngela: no, perquè te poses així (i fa una forma, es posa la mà darrera el cap)

Margalida: però m’heu dit que això és el cap! Idò que deu ser això?

Algú: un braç.

Margalida: tornau-me a mirar! (faig una altra vegada la forma de l’estàtua)

Ho comparam amb l’estàtua.

Margalida: i els braços? No li han fet braços?

Andreu: estan aferrats

Margalida: els té aferrats al cos i no es veuen. (…) Na M. Victòria ha dit al principi que era una estàtua. Recordau quan vam anar al museu que hi havia un home que estava tombat? Què ens van dir que es deia, no era una estàtua, era una escul…?

Alguns: Escultura

Margalida: i perquè és una escultura i no és un quadre?

Eva: té una cama

M. Victòria: perquè té una cosa davall

Margalida: té una cosa que es pot aguantar dreta. Molt bé!, i els quadres es poden aguantar drets?

Alguns: no

Andreu: com en Bob Esponja

Margalida: sí, són quadrats els quadres, però com s’aguanten?

Àngela: a la paret!

Margalida: i les escultures, han d’estar penjades a la paret?

Algun: no

Margalida: on poden estar?

Alguns: a terra

Margalida: molt bé, les escultures se’n van per amunt o pels costats, els quadres és com si fossin un paper penjat a la paret.

Recordau a l’ambient artístic amb na Sílvia que hi ha nins que han fet una escultura amb els tubs de paper de wàter?

Idò en Finland ens ha duit una escultura perquè vegeu com és, i també m’ha dit que anem a l’ambient artístic perquè vosaltres faceu una escultura amb fang.

Aquesta no és de vidre, és de ceràmica, i també s’escarda.

Com hem quedat que hem de fer l’escultura? Podem agafar el bocí de fang i escampar-lo damunt la taula?

M. Victòria: se n’ha d’anar cap amunt.

Margalida: molt bé!

Faig una escultura de plastilina, ràpidament, perquè vegin que té volum, que no és plana; i després anam a fer-ne amb fang.

UN BARQUITO CON CÁSCARA DE NUEZ

SESSIÓ FILOSOFIA

 

Avui, quan hem cridat en Finland, s’ha despert ràpidament!

Hem obert la senalla, i…

Margalida: crec que no hi ha res aquí dins! Està buida!

Els mostr la senalla per dins, i ells veuen una cosa quadrada.

Margalida: què és això?

Alguns: un disco

Altres: un DVD

Margalida: i això perquè serveix?

Àngela: per posar les pel·lícules!

Margalida: però nosaltres no tenim “tele” aquí?

Sergi: a “sa vioteca” l’hem de posar!

Eva: és un DVD

Margalida: només pot ser un DVD? Només ho podem mirar a la TV?

M. Victòria: és per posar a la TV i per veure les pel·lícules

Margalida: i només podem veure pel·lícules?

Àngela: és per veure la TV i després surt la pantalla que volem veure

Margalida: idò jo vos diré que aquest no és per posar a la televisió, on més el podem posar?

Lluc Munar: a l’ordinador

Eva: a l’ordinador

Margalida: també el podríem posar a l’ordinador, però aquest tampoc funciona a l’ordinador. On més el podem posar?

M. Victòria: a la música

Margalida: ah! a la música. Crec que sí perquè sabeu que veig aquí? Unes lletres que diuen “CANÇONS”, i si són cançons les hem de mirar o les hem escoltar?

Alguns: les hem d’escoltar

Sergi: a “sa vidioteca”

M. Victòria: a sa ràdio

Margalida: ho posam a veure quina cançó vol que escoltem en Finland? Hem de posar la número 7.

Escoltam la cançó. N’Ian canta la cançó, la sap!

Andreu: ha dit “barquito”

Ian: un “barquito”

Margalida: què és un “barquito”?

Algú: un barco

Pau: un “barquito chiquitito”

Margalida: què vol dir “barquito”?

Ian: “mosquito”

Margalida: un “mosquito” també hi havia. I que és un “mosquito”?

Eva: una mosca (català)

Margalida: una mosca (català) se diria “una mosca” (castellà). Qualcú sap que és un “mosquito”?

M. Victòria: una cosa que vola

Margalida: és un moscard, d’aquests que vos piquen. I un “barquito”, que és?

Lluc Moll: un barco

Margalida: però com és aquest barco, gros o petit?

Alguns: gros

Altres: petit

Margalida: pensau, si diu “barquito” que és un barco gros o petit!

Alguns: petit

Margalida: i què fa aquest “barquito”, la cançó diu “navegando”. Què vol dir?… que neda per dins la mar. I n’Ian ha dit que hi havia un mosquito, ho heu sentit? La tornam a escoltar?

Sergi: sí, que mos piquen per aquí! (assenyalant braços)

Tornam a escoltar un tros de la cançó.

Margalida: què ha dit?

Ian: “se fue”!

Margalida: qui és que se n’ha anat?

Alguns: el “barquito”

Tornam a escoltar el primer bocinet.

Margalida: “un barquito… de càscara de nuez”. Què és una “nuez”.

M. Victòria: coses que mengen “ses ardillas”

Margalida: sí, es vera, els esquirols ens mengen moltes. I vosaltres en vàreu dur per la tardor.

Sergi: pinyes! (de pi)

Margalida: els mostr les nous que tenim encara a l’aula.

Molts: nous!!!

Margalida: o podem fer un barco amb una nou?

Àngela: tenen una bandera els barcos

Andreu: els “bomberos” tenen un barco que va ràpid

Margalida: tornam a escoltar a mem si sentim com està fet el barco.

M. Victòria: jo ho sé, l’hem de pintar i després s’espenya

Margalida: l’hem de xapar? A mem, l’escoltam…

“Un barquito, con cáscara de nuez, adornado, con velas de…”

Àngela: “papel”

Margalida: que és “papel”?

Tots: paper

Margalida: ha fet un “barquito” amb una càscara de nou i amb les veles de paper. En feim un? En Finland ens ajudarà.

Escoltam l’altre bocí de cançó

Margalida: Qui és que va dins el barco?

Chafik: un nin

Margalida: no, no és un nin!

Ian: “mosquito”

Margalida: un moscard que va amb un barco. Que li passa al “mosquito”! Escoltam

Tornam a escoltar la cançó sencera

Margalida: què li passa a aquest “mosquito”

Àngela: que va per les muntanyes d’aigua

Margalida: i aquestes muntanyes d’aigua, com ho has sabut que hi ha muntanyes d’aigua?

Àngela: perquè baixa i puja

Margalida: diu “subiendo y bajando”. Però, que vos pensau que són les muntanyes d’aigua?

Lluc Munar: … ones

Andreu: “los mosquitos vuelan”

Margalida: però aquest “mosquito” no vola, que fa? Neda i dins el “barquito”que duu? “Gotitas doradas de”…

Ian: “miel”

Margalida: i què és “miel”?

Sergi: mel

Margalida: als moscards els agrada molt el sucre i les coses dolces.

M. Victòria: jo sé com se fan els barcos. S’han de xapar i després hem de jugar.

Margalida: el xapem i ja està? Com era aquí el “barquito”. (cantam la cançó)… “con velas de…”

Alguns: “papel”

Margalida: li haurem de fer les veles amb paper. Com les podem fer? Quina forma han de tenir les veles del “barquito”?

Andreu: com una bandera

Ho dibuixam a la pissarra

Andreu fa una bandera.

Ian fa un quadrat.

…

Margalida: són rodones les veles dels barcos?

…

Àngela: tenen forma de triangle

Ho intenta dibuixar però no li surt.

En Sergi ha vist una forma de triangle a l’aula i li diu a n’Àngela. També ho intenta dibuixar, però no surt.

Eva diu que és com la lletra de n’Àngela

N’Àngela ho dibuixa però fa una A.

Margalida: mirau com és aquesta forma de triangle que ha vist en Sergi, puja per amunt, baixa per avall (com la A), però no té una retxa enmig, té una retxa a baix.

Ara ja ens ha sortit el triangle!!!!

Al final vam fer el nostre “barquito” amb la càscara de nou i les veles de paper.